Perdura, doncs, 11 anys seguits, dels 13 que m'hi pas, en aquell edifici tan gran en règim d'internat estricte. Totalment elaborada en castellà, l'únic espai dedicat a la llengua catalana queda reservat a les gloses que hi publiquen alguns dels seminaristes més lletraferits...
En temps del rector Payeras, se'n publiquen tres números a l'any: març, agost i desembre. Amb el rector Sureda, continuen publicant-se'n tres, de números; però se n'hi arriben a publicar quatre durant quatre anys seguits: març, juny, setembre i desembre. De manera que se'n dupliquen els números corresponents a l'època estiuenca.
Suara mateix, seixanta-dos anys després d'aquella edició, ens trobam a punt de realitzar un recital estiuenc «d'antigues cançons profanes del Seminari». Un grup d'antics companys d'estudis eclesiàstics feim comptes dur-lo a terme a l'ermita de sant Miquel de Campanet, horabaixando del dissabte 17 d'agost. Hi és convidat tothom que en tengui ganes...
Dos dies a la setmana, ens reunim tots cinc membres -Joan Brunet, Cil Buele, Tomeu Mas, Pep Portell i Biel Vilanova, a una de les dependències de la "Domus" que molt gentilment ens cedeix la direcció del col·legi Sant Pere, a l'edifici de Son Gibert. En feim els assajos de veu i instruments: bateria, teclats, guitarra, baix, etc.
Volem tornar a interpretar algunes d'aquelles cançons que cantam al Seminari, en una època en què se'n comencen a destriar estils i ritmes distints als habitualment emprats en aquella casa gran.
Són cançons del Pare Duval, de J.L. García Mallada, de Domingo Mateu, de Joan Matas, o d'autors de l'època que s'hi interpreten aleshores i que volem tornar a fer sonar enguany mateix.
Aquests dies, precisament m'han entrat ganes d'entretenir-me una estona a destriar una mica què s'hi publica sobre MÚSICA, en aquella revista estudiantil tan emblemàtica. Més concretament sobre «MÚSICA PROFANA».
Perquè veig que a gairebé tots els números apareix algun tema relacionat directament amb la música, amb més o manco intensitat o extensió. Això sí, tal com és concebuda la música en aquell temps i en aquell indret, lògicament de tarannà eminentment religiós. Quasi exclusivament. «MÚSICA SAGRADA», l'anomenen aleshores.
Hi queda molt ben reproduït a la web de l'Associació Cultural dels Amics del Seminari de Mallorca, des d'on es pot accedir a tota la col·lecció de la revista «Antorcha», prop d'una quarantena d'exemplars publicats.
Sobre la música, es publiquen a la revista escrits diversos que tenen molt a veure amb aportacions individuals d'alguns seminaristes majors, fent gloses o bé escrivint articles -Jaume Santandreu, Baltasar Coll, Pere Llabrés, José L. García Mallada, Bernat Cifre, Felip Guasp, Juan Vidal, Domingo Mateu, P. Miquel Colom, Andrés Caimari, Joan Payeras, Bartolomé Tauler, Jaume Sancho, etc.-
També s'hi reprodueixen aportacions col·lectives que sorgeixen d'allò que s'anomena «Acadèmia de Música» de Sant Gregori Magne: una de les activitats diverses que, de bon principi, arreplega cada diumenge els seminaristes que s'hi inscriuen lliurement.
A l'aula assignada convenientment s'organitzen audicions de música amb discos o s'hi seleccionen els cants religiosos per a la capella.
De la mateixa manera, m'adon que en algun número de la revista, surten detallats tots els estudis musicals que es realitzen al Seminari: solfeig durant els cinc cursos d'Humanitats, piano a Filosofia i Teologia, harmònium, cant gregorià, cant polifònic o cançons populars...
També hi apareixen notícies relacionades amb instruments musicals. Hi surt, per exemple, la donació del piano «Playel», des de Sóller: una notícia que queda recollida el mes de març de 1958. Al mateix número s'al·ludeix a l'existència d'uns altres vuit pianos que funcionen a totes hores, cadascun pel seu compte i en aules distintes. Igualment a l'harmònium. Sobre l'orgue, no se'n comença a parlar fins a l'any 1961, tres anys després. Com succeeix també amb la guitarra, quan ja faig Filosofia...
Amb assajos i més assajos, el paper de l'Schola Cantorum, que sobretot es dedica a preparar les funcions litúrgiques de la Seu i a fer algun concert al Seminari, hi queda molt ben remarcat.
També la creació i el funcionament de l'anomenada Schola Peregrina que, amb el seu repertori de cançons extens, contribueix a animar vetlades i a fer que altres grups musicals surtin a la palestra.
Com a motius principals, se n'assenyalen tres per a la formació musical del Seminari: que els capellans aprenguin a cantar decorosament al temple; que a les parròquies s'arribin a formar bones escolanies i bons cors; i que s'ensenyi els fidels a cantar, de manera que aquests no esdevenguin simples espectadors passius dels ritus sagrats.
Sobre MÚSICA PROFANA, que és el que, a mi, més m'interessa remarcar en aquest blog meu, s'hi diu que «s'hi procura no quedar enrere»...
(CONTINUARÀ)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada