Al bon amic banyalbufarí mossèn Miquel Ambròs i Albertí

Davant la notícia lamentable que m'arriba quan em trob al Perú, realitzant "el viatge de la meva vida abans de complir 80 anys", sobre la mort lamentable del bon amic banyalbufarí mossèn Miquel Ambròs i Albertí, no em puc estar de dedicar-li unes paraules de reconeixement agraint-li la gran feinada feta, des de tants d'àmbits de la seva vida.

Mossèn Miquel Ambròs i Albertí, QEPDA

El conec, i no el tract gaire, al Seminari diocesà de Mallorca, quan hi ingrés l'any 1955 i començ el meu primer curs dels estudis eclesiàstics. Ell ja va a quart.

El torn a tractar, sense gaires contactes ni converses, quan es passa vuit anys al monestir de Montserrat, a les ordres de l'abat Aureli Maria Escarré i Jané,  fortament repressaliat pel franquisme. D'on segurament alimenta la seva condició indefugible de patriota defensor dels Països Catalans.

Quan més intensament col·laboram tots dos és a finals dels anys 70, en tornar jo de córrer món per terres africanes i sud-americanes i m'exercesc com a rector a la parròquia de l'Encarnació (1978-1982).

Aleshores es mostra com  un bon company capellà, inconformista, amb idees molt clares sobre qüestions religioses, polítiques, socials, culturals, que mira de posar-les en pràctica, sense que l'importi gaire si agraden o no a la resta. A més, com reconeix en alguna entrevista que li fan, li agrada molt provocar. 

Mossèn Miquel Ambròs s'incorpora activament al Grup Cristià de Drets Humans  creat pel bon amic mossèn Pep Toni Fuster Segura alguns anys abans dins la parròquia. Es un grup bastant nombrós, de dones i d'homes  que, en aquelles circumstàncies polítiques tan mogudes i intenses, ens dedicam a fer aportacions sucoses per mirar d'aconseguir per a les Illes Balears un Estatut d'Autonomia digne, d'acord amb allò que consideram que han de ser tractades com una veritable "comunitat històrica" amb tots els ets i uts.

Record perfectament la seva dedicació intensa en la redacció d'una carta que dirigim ben signada al aleshores ministre d'Interior, Rodolfo Martín Villa, el text de la qual no puc reproduir suara mateix, des del Perú estant, però que en guard zelosament el text original en els arxius de ca nostra a Ciutat. 

Mossèn Miquel Ambròs s'hi dedicà en cos i ànima. Portava ben endins la seva condició de ciutadà de Mallorca compromès en la tasca de construir una societat illenca crítica, autònoma, lliure, sobirana, capacitada per mostrar-se solidària amb tots els pobles del món.

Fou per a mi un gran ajut, en l'exercici de la meva responsabilitat pastoral com a rector de la parròquia de l'Encarnació. I agraesc ben molt al rector actual, el bon amic mossèn Guillem Vaquer i Homar, que m'hagi volgut fer arribar una notícia com aquesta que, si bé és lamentable, en algun moment de la nostra vida s'esdevé inevitable:

"Bona tarda. Mn. Josep Adrover ens ha comunicat aquest migdia el traspàs de Mn. Miquel Ambrós Albertí a l'edat de 82 anys. La família ha demanat que el seu funeral se celebràs a la nostra parròquia on hi va servir fins el mes d'octubre de 2018, passant després a la residència de l'Esperança de les Franciscanes de Son Gotleu. Aixì idò, el dijous 18 de juliol, a les 19 h, el bisbe de Mallorca presidirà l'eucaristia en memòria del nostre germà prevere. Que descansi en la Pau del Senyor." 

Gràcies, bon amic Guillem, per comunicar-m'ho avui mateix!

Sé i record que, diplomat en Ciències Religioses Orientals, durant un temps  dedicà tots els diumenges i festes de guardar a oficiar en l'idioma ucranià una eucaristia catòlica de ritus bizantí, dedicada principalment a immigrants russos i de l'Europa de l'Est que es congregaven a l'església de Santa Fe. (La mateixa a la qual acudíem nosaltres com infants escolanets per celebrar-hi la festa de Sant Cristòfol cada dia 10 de juliol en la dècada dels anys 50). 

La darrera vegada que veig i salud mossèn Miquel Ambròs deu  ser l'any passat, a la residència on vivia, al barri de Son Gotleu, juntament amb l'altre bon amic i condeixeble mossèn Sebastià Mesquida i Sureda.

Que en pau descansi i de Déu gaudeixi, com acostumen a dir per terres peruanes, en aquestes circumstàncies en què rebem la visita de la mort d'alguna persona estimada. 

Quina gran pèrdua per a l'església diocesana de Mallorca! Ho lament moltíssim, des de la riba de l'oceà Pacífic estant, a l'Albúfera de Medio Mundo, a uns 172 km de Lima, la capital del Perú! 

Descansa en pau, bon amic meu banyalbufarí, gran defensor dels Drets Humans des d'aqueixa mateixa parròquia de l'Encarnació de Ciutat, a la dècada dels anys 70 del segle passat! 

Que Déu t'ho recompensi com et mereixes, Ell qui en sap, que pot i que ben segur que ho vol! 🤝🤗👍🙏👏