Quan, sobre MÚSICA PROFANA, que és el que, a mi, més m'interessa de remarcar en aquest blog, s'hi diu que «s'hi procura no quedar enrere», per damunt qualsevol altre element s'assenyala directament l'audició setmanal de discos, amb un guió radiofònic sobre la vida i obres d'algun autor determinat, generalment d'allò que s'anomena MÚSICA CLÀSSICA.
Són programes elaborats pels mateixos seminaristes, a ciència i consciència. Un dia a la setmana, s'emeten i s'escolten a l'hora del dinar al menjador, amb explicacions adients. Això trenca amb la monotonia de la resta dels dies de la setmana on els àpats van acompanyats sempre de la lectura d'algun llibre per part del lector corresponent....
També s'hi esmenta que, quan arriba Nadal, no hi manca mai la realització d'algun acte «literari-artístic-musical» que inclou paraules, cançons, nadales, prosa...
Igualment amb motiu de la festa de Santa Cecília, patrona de la música, es fan actes i actuacions de caire musical divers.
De la mateixa manera, hi apareix referida la representació d'algun «auto sacramental de Calderón de la Barca», com és ara «La vida es sueño», en el qual els «pueri cantores» interpreten melodies i els cantadors entonen himnes que enalteixen el creador i l'home; o de Tirso de Molina...
Cada any, per la festa de Sant Tomàs se celebra el Certamen Científic Literari. Esdevé una ocasió esplèndida per fer-hi veure la importància de la formació musical dins el Seminari, bé sigui pels concerts que s'hi programen, bé sigui per alguns dels temes que s'hi tracten, estudien i analitzen.
El fet és que, al Seminari, cantar es converteix en una de les activitats més normals i corrents de cada dia. Mai no es deixa de cantar a la missa diària i als actes religiosos que se celebren a la capella -salves, vespres, sabatines, laudes, completes,...-.
Però el cant també fa part de moltes d'altres celebracions festives que s'organitzen fora del temple, bé sigui amb motiu de certàmens literaris musicals, o de concursos de nadales, o de certàmens marians, o de festivals, o de jornades d'estiu, o de concursos literaris-artístics-musicals, o de vetlades musicals, o simplement de pràctiques musicals a títol individual o grupal.
La primera imatge que descobresc a la revista «Antorcha» on apareix algun altre instrument musical distint del piano o l'harmònium és l'any 1961. Hi apareixen mitja dotzena de seminaristes, amb les guitares a la mà i José L. García Mallada fent sonar l'acordió...
Per a mi, aquesta imatge -i n'hi deu haver d'altres tant o més significatives- m'esdevé el símbol magnífic d'un canvi considerable, pel que fa al tractament de la música dins el Seminari. Ja no es tracta solament d'assistir a les classes de música que imparteixen els professors respectius, o els prefectes que ens fan les classes de solfeig. Sinó que són els mateixos estudiants els que s'animen a emprendre iniciatives musicals pròpies, més apropades de les intencions i preferències particulars de cadascú.
Conserv amb gran delicadesa i admiració algunes fotografies d'aquell duo que vàrem formar el company deianenc Toni Bauzà i jo mateix. Ens animam a cantar en públic, acompanyant-nos amb la guitarra o la melòdica, durant certs actes acadèmics o d'esbarjo, cançons d'estils diferents als habitualment emprats, primordialment negres espirituals.
Durant els tretze anys que dura la nostra carrera eclesiàstica, la música és un dels temes que més m'agrada conrar. Un element al qual dedic molts d'esforços. Tant a l'hora d'estudiar solfeig i piano, com a l'hora d'aprendre a fer sonar la guitarra o la melòdica, o de cantar gregorià o de fer part de l'Schola Cantorum o dirigint els «Pueri cantores». En alguna ocasió esporàdica faix sonar el piano o l'harmònium, bé sigui tot sol, bé sigui a quatre mans amb el condeixeble santamarier Nadal Trias...
Però, quan pas més gust de dedicar-me a la música, sobretot, és quan arribam a constituir un «grup musical» -no record que li posàssim cap nom concret-. L'integren durant un temps mitja dotzena de companys d'estudis, pertanyents a tres cursos distints: Biel Vilanova, d'una banda; Andreu Obrador, Toni Bauzà i Guillem Morlà, d'una altra; i jo mateix, del curs més avançat.
Aleshores ens ha precedit en la nostra actuació musical la gran tasca desplegada per altres companys d'estudis, majors que nosaltres, com José L. García Mallada, o Joan Matas o José Cabrinetti o Mariano Cortès, que rapinyen la guitarra i comencen a interpretar-hi cançons PROFANES.
I en seguiran d'altres, de generacions de seminaristes que formaran altres grups musicals amb Barceló, Sampol, Puig, Bassa, Brunet, Portell, etc.
(CONTINUARÀ)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada