 |
| Llorenç Tous signant un llibre seu |
Gairebé dos mesos després d'haver-me arribat a les mans les galerades d'aquest llibre meu, per motius de campanyes electorals perllongades dins les quals acostum a romandre capficat, no em puc posar a revisar-les i fer-hi observacions, fins l'endemà mateix de la jornada pluri-electoral del 26 de maig de 2019.
Aleshores m'adon que, editat per Lleonard Muntaner, i portant el núm. 27 de la Col·lecció En Diàleg, el llibre s'inicia amb un pròleg signat pel mateix Llorenç Tous.
Llorenç Tous Massanet, neix a Capdepera el 23 de desembre de 1933, fill de Bartomeu Tous «Col·lecte» i d'Elionor Massanet «Saletes», casats per l'església el dia de santa Apol·lònia, el 9 de febrer de 1929.
Fa la Primera Comunió el 3 d'abril de 1941. Ingressa al Seminari diocesà de Mallorca l'any 1944. S'ordena de diaca al monestir de les Carmelites de la Rambla de Palma poc abans d'anar-se'n cap a Roma.
El 18 d'octubre de 1956 se n'hi va a estudiar i es matricula a la Facultat de Teologia de la Pontifícia Universitat Gregoriana amb el núm. 11.233. És ordenat sacerdot a Roma el 19 de març de 1957. Diu la Primera Missa a Capdepera l'estiu de 1957. Llicenciat en Teologia pel juny de 1958, es matricula a l'Institut Bíblic amb el núm. 2.424 el 31 d'octubre següent. Hi torna quatre vegades, a fer-hi els cursos de doctorat l'any 1968, i s'hi doctora. L'estiu de 1960 el bisbe Jesús Enciso l'envia a la Casa de Santiago, a Jerusalem, per ampliar els estudis a l'Escola Bíblica dels Pares Dominics.
El 23 de desembre de 1961 guanya les oposicions de canonge de la Seu Catedral de Mallorca, el mateix dia que compleix vint-i-set anys d'edat. Desset anys després, l'any 1979, a petició insistent seva, és nomenat vicari de la parròquia de Sant Magí pel bisbe Teodor Úbeda. Resideix amb sa mare i treballa al barri del Jonquet durant catorze anys seguits.
El Divendres Sant de l'any 1980 es presenta per primera vegada a la presó de Palma, on treballa en pastoral penitenciària més de trenta anys seguits. Rep el nomenament episcopal com a responsable de la Pastoral Penitenciària el 14 de juliol de 1987.
Quatre mesos després, el 21 de novembre de 1987, esdevé un dels signants de l'acta fundacional del GREC, el Grup d'Educadors de Carrer i Treball amb Menors, que mira d'atendre adequadament sectors de població juvenil en situació de risc, dificultat i conflicte social.
El 8 de setembre de 1994, dia de la Marededéu dels Missatges, inaugura el primer Siloé al barri del Jonquet i posteriorment compren un solar i una casa a Santa Eugènia, per destinar-ho a l'acolliment de persones malaltes en perill de morir, al Pinar del Senyor. El 14 de juny de 1996, de mans de la reina Sofia rep la Creu de Plata de l'Orde Civil de la Solidaritat Social.
L'any 1997 s'atansa a la iniciativa social fundada per Paco Sans i que porta el nom de Zaqueu, encaminada a atendre drogoaddictes i marginats profunds que corren pels carrers de Ciutat sense un aixopluc. El 28 de febrer de 2001 el president Francesc Antich li atorga el Premi Ramon Llull.
A l'edat de 75 anys, el 14 d'octubre de 2004, es jubila de professor del Centre d'Estudis Teològics de Mallorca (CETEM), hores d'ara anomenat Institut Superior de Ciències Religioses (ISUCIR), on ha impartit classes durant dècades.
A la mort de sa mare l'any 2007, pren la decisió d'anar-se'n a viure a terres de Castella, un poblet de Valladolid que s'anomena Ceinos de Campos, on continua residint hores d'ara...
De tant en tant torna a Mallorca a canviar d'aires o fer alguna conferència o dirigir algun curs de Sagrada Escriptura, com és el cas d'aquell estiu de 2017, quan, a la residència sacerdotal de sant Pere i sant Bernat, duim a terme l'enregistrament d'unes notes que em serveixen de base per a l'elaboració d'aquest llibre... acabat d'enfornar aquesta mateixa setmana a l'editorial Lleonard Muntaner...
Em queda dins la memòria allò que m'hi esmenta de bon començament: essent un infant, abans d'entrar al Seminari, Llorenç Tous passa molt de gust de llegir i d'estudiar llatí, d'anar a classes de francès o de música, d'assistir a la parròquia i fer-hi d'escolanet cantador, d'aprendre solfa... Fins al punt que arriba a obtenir a la seva vila natal de Capdepera el premi de millor alumne a final de curs...
Com es podrà destriar amb la lectura d'aquest llibre, ha continuat la mateixa trajectòria al llarg de la seva vida octogenària, en indrets diversos...
- - Tot el llibre està publicat íntegrament en català. En determinats moments, emperò, s'hi fa present l'ús d'expressions en llatí (Sant Agustí, Col·legi espanyol de Roma, Bernat Julià, Joan XXIII, Moviment bíblic, Toni Sancho, sant Tomàs, Aristòtil, etc.) o també en castellà (S. Pániker, Miguel de Unamuno, J. Mª. Pemán, Stevenson, Don Quijote, bisbe Planas, Luís Alonso Schökel, Andreu Caimari, cap de Policia, Camilo José Cela, Éxodo, Joaquín Mejuto, Marroquí, Funcionari, Ricardo García Villoslada, Ramon Tamames, etc.) o en italià (Constantino Ruggeri, Marco Ferrazza, P. Constantino), o en francès (Marroquí, etc.) ) i fins i tot en anglès (George Steiner, etc.) o alemany (Johannes Brahms, etc.).
- - M'adon que es tracta d'un capellà mallorquí poliglota que, a més del català com a llengua mare, també coneix i estudia a fons el castellà. Ja de ben petit estudia, aprèn i practica el francès. Al Seminari estudia a fons el llatí, el grec clàssic i l'hebreu bíblic. A Roma aprèn i domina l'italià, estudia l'àrab i l'ungarític. Acudeix a Alemanya on es familiaritza amb l'alemany, i no té problemes a l'hora de comunicar-se en anglès.
-
- Cada capítol del llibre, originalment escrit i redactat en català de Mallorca, s'inicia amb una intervenció breu, seva o meva, introductòria del que s'hi diu, pensa o sent en Llorenç sobre el gruix de la temàtica a tractar. Les retxes en negreta, en aquest cas, no fan més que remarcar-ne fons i contengut.
El capítol sempre acaba amb una segona part que recull una sèrie de preguntes que li formul jo -també en negreta-, a partir d'allò que ell ha anat dient i que m'afany a aconseguir que hi quedi més ben esbrinat amb les seves respostes, una mica més extenses i aclaridores. - - La indicació inicial de cada capítol i subsecció corresponent no solament conté la denominació que hi pertoca, sinó que també s'hi adjunta la datació en anys i el nombre d'aportacions que s'hi donen tot seguit. De manera que, abans d'entrar a llegir-lo, ja poden fer-se una idea de l'extensió que suposadament tendran les respostes.
Se n'hi fan alguns esments o se n'hi posen algunes cites amb aquests altres idiomes que, al meu modest mode de veure, contribueixen positivament a enriquir el text original català.
M'admira aquest infant gabellí, àvid de saber, amb ganes de llegir i d'estudiar llatí i francès, que vol aprendre solfa, que passa gust de cantar a l'església parroquial de Capdepera i que, a la seva manera, se sent amic del Bon Jesús.
M'arriben endins les impressions que li provoca el fet d'haver ingressat al Seminari diocesà, d'haver-s'hi passat els dotze anys de la carrera eclesiàstica, atent a les indicacions de professors, superiors i directors espirituals, incrementant-hi la seva amistat personal amb Jesús i el seu evangeli.
Em deixen bocabadat les indicacions que fa en relació amb la seva anada a Roma, quan es matricula per fer cursos de Teologia i Bíblia, tant a la Universitat Gregoriana com a l'Institut Bíblic: com si se li esborràs «tot o quasi tot el que havia estudiat a Palma» i descobrís una relació nova amb Jesús.
Em sorprenen certs detalls que s'hi esmenten relacionats amb la seva condició de canonge lectoral de la Seu Catedral de Mallorca, com és ara que estigui dispensat d'assistir al cor els dies feiners, un privilegi que el Codi de Dret Canònic li atorga, al qual no renuncia mai, i que li dóna dret a participar en les «distribucions»... Tot allò que l'envolta, així i tot, el referma en la seva amistat amb Jesús.
Em meravellen les aportacions sucoses que fa en Llorenç sobre el patrimoni històric i artístic de la Seu, amb unes observacions acurades i precises sobre el paper reformador que hi exerceixen intervencions diverses, com poden ser les del bisbe Campins, Antoni Gaudí, Miquel Barceló i altres artistes del seu temps de canonge, com Juan Bautista Castro, Constantino Ruggeri, Janos Hajnal, Pere Cànova i Aparicio, Nils Burwits, etc.
També consider molt valuosa l'aportació que hi fa sobre la immensa tasca desplegada a Mallorca durant uns quants anys pel que s'anomena Moviment Bíblic, dirigit i orientat per ell, amb la col·laboració de nombrosos capellans i seglars, homes i dones abocats a l'estudi i vivència de la Bíblia. Una etapa àlgida en el seu procés personal d'amistat amb Jesús i seguidors del natzarè.
Sorprèn, admira i deixa sense paraula el fet de veure que tot un senyor canonge de la Seu Catedral de Mallorca pren la decisió ferma d'anar-se'n a viure, amb sa mare, a una de les casetes més modestes del «barri més pobre de Palma», com és considerat aleshores el barri del Jonquet. S'hi dedica intensament durant dècades, des d'àmbits diversos. Fent-se pobre amb els més pobres, com Jesús.
Per si no bastava aquesta opció preferent pel sector urbà més pobre de Ciutat, Llorenç Tous s'endinsa en el món complex de la marginació més profunda i entra a treballar a la presó de Palma, on descobreix i tracta aquell submón tan proveït de dolor i de soledat.
M'arriba molt endins tot quant diu a les 9 pàgines de l'escrit redactat en castellà amb el títol «El Dios de la cárcel», on descriu allò que hi descobreix i reflexiona profundament sobre les condicions en què es troben els presos i la inutilitat d'un sistema penitenciari en vistes a eradicar la delinqüència i a rehabilitar les persones. Mira d'administrar-hi el vuitè sagrament, el servei als més marginats. Com diu Jesús: "estic pres i veniu a veure'm!"
Em recorda l'expressió emprada per l'escriptor peruà José María Arguedas: "El Dios de los señores no es igual!"
Aquest servei sagramental no s'atura aquí, sinó que s'estén també a la joventut aperduada que no sap què fer ni a què dedicar-se i malviu pels carrers de Ciutat. El Grup d'Educadors de Carrer i Treball amb Menors (GREC) que es constitueix a Palma porta la signatura llorencina, al costat de la resta de membres fundadors. I continua mirant de seguir de més a prop aquell Jesús que entona "deixau que els infants se m'acostin".
Un altre dels àmbits que consider que en porta l'empremta característica és la iniciativa solidària que inicia al Jonquet amb presos malalts de sida terminals, quan a Mallorca no se'n coneix cap altra, tret del Patriarca... i s'està gestant la creació del Projecte Home per a gent drogoaddicta. Neix així la iniciativa solidària denominada Siloé, mirant de fer el mateix que Jesús quan es dedica a "cura rmalalts de tota casta" procurant-los la millor qualitat de vida possible.
I encara més. S'apunta a fer suport a la iniciativa engegada per Paco Sans que porta el nom de Zaqueu. Com a vicepresident de l'entitat, hi proposa un projecte de servei ample als marginats més profunds de Mallorca. La junta li rebutja la proposta, i ell reconeix que, a la vista del que ha passat després, esdevé un encert que li l'hagin rebutjat...
Per fer i dur a terme tanta i tan diversa activitat solidària, té la gran sort de poder comptar amb l'ajuda econòmica que li fan arribar persones i institucions, per damunt les quals en sobresurt una que mereix capítol a part en aquest llibre. No solament per la gran quantitat d'aportacions realitzades, sinó també per la diversitat enorme de les destinacions i causes ateses arreu del món.
Em fa la impressió que, amb la publicació d'aquest llibre, Llorenç Tous manté dins el cap i dins el cor dos objectius molt clars.
Primer. Ho expressa molt clarament a les darreres pàgines: torça el coll a publicar aquest llibre perquè vol escampar-hi i difondre-hi la vivència de Jesús ressuscitat. Vol parlar de la resurrecció perquè creu que és una dimensió que s'ha de salvar dins l'Església. Fins al punt que s'atreveix a afirmar-hi: «Si no salvam aquesta dimensió, l'Església no serà la de Jesús. Així de clar... Serà una cosa molt important, però jo no hi vull pertànyer, no m'interessa.»
I segon. Em sembla que té moltes ganes de retre homenatge públic a tantíssimes persones que considera que l'han ajudat a viure i a ser qui ha arribat a ser suara mateix: membres de la seva família més apropats, companys d'estudis, condeixebles, alumnes, professors... Amb noms i llinatges, n'hi surten anomenats moltíssims, tant homes com dones. A centenars.
El pròleg de Llorenç Tous.
L'inicia amb una cita de S. Pániker (2017), «Adiós a casi todo». Continua esmentant el llibre de l'Eclesiastés, quan parla sobre la feina d'escriure llibres (12,12). L'arrodoneix reflexionant sobre els efectes dels records i la memòria a una certa edat.
Cal tenir present que mossèn Llorenç Tous s'enfronta amb la publicació d'aquest llibre quan compta amb 86 anys d'edat, viscuts molt intensament com a «creient que alimenta la seva fe així com pot, amb l'ajuda de Déu»...
Recorda que esdevé la segona vegada que intenta parlar públicament de si mateix en un escrit global: anys enrere, seguint les preguntes que li fa el bon amic Joan Pla, en diàlegs que tanca en pau i clau, se'ls reserva només davant Déu... Suara mateix hi accedeix, davant la insistència del seu bon amic i parent Lleonard Muntaner, i la col·laboració meva.
M'afalaga moltíssim quan manifesta que ens «uneix el ministeri sacerdotal de servir els germans més pobres»!
Gràcies, bon amic Llorenç. Jo no podria trobar una descripció millor d'allò que m'afany a ser i a fer, ininterrompudament, tot i que de maneres diverses, des d'aquell 16 de juny de 1968 en què rep la imposició de mans del bisbe Rafael Álvarez Lara.
Com a bon biblista, mossèn Llorenç Tous acaba el pròleg amb paraules del profeta Isaïes, 64,7, que el porten a estar disposat a pagar el preu corresponent que li pugui arribar, per una publicació com aquesta, signada a Ceinos de Campos (Valladolid), on resideix des que va morir sa mare l'any 2007...
La presentació d'un diàleg profitós, molt enriquidor
Bon amic d'en Llorenç Tous des de fa dècades, no puc amagar la meva gran il·lusió, fins i tot prèviament al treball de recopilació de dades, quan se'm presenta l'oportunitat d'elaborar-n'hi aquest llibre.
Per molts i molt diversos motius, m'interessa aprofundir en l'interior d'una persona tan valuosa per a mi, com és ara el meu antic professor de Sagrada Escriptura, el meu veí de Palma, el meu amic present en moments molt dolorosos per a mi...
També sent moltes ganes de conèixer més, i de fer conèixer una mica millor, aquell infant gabellí que entra al Seminari de Palma, fa estudis universitaris a Roma i Jerusalem, esdevé professor de Sagrada Escriptura, és nomenat canonge de la Seu Catedral de Mallorca, es converteix en animador del Moviment bíblic, rep el nomenament de vicari de la parròquia de la Immaculada, sant Magí, on treballa intensament al barri del Jonquet, es dedica als presos i reclosos al centre penitenciari de Palma, etc.
Per damunt tot, això darrer és el que més m'importa i m'hi engresca: la tasca enorme que desplega mossèn Llorenç Tous com a animador i activista social al barri del Jonquet, a la presó de Palma, al GREC, a Siloè, a Zaqueu... amb unes iniciatives tan singulars com úniques dins l'àmbit de la dedicació plena als sectors més marginats de la nostra societat mallorquina. Sense deixar de tenir sempre present la seva condició oficialment jeràrquica de canonge lectoral de la Seu Catedral de Mallorca!
El llibre es distribueix en onze capítols que es despleguen al llarg de dues-centes seixanta quatre pàgines. Més o manco cronològicament van parant esment a la seva infància gabellina, la seva època d'estudiant, el seu retorn a Mallorca, la seva estada al barri del Jonquet, la seva feina a la presó de Palma, la seva empenta dins el Grup d'Educadors de Carrer, la seva dedicació a Siloè-Sida i a Zaqueu, les seves fonts d'ajuda rebuda, les seves impressions des de terres de Castella i una darrera tongada de preguntes que li faig.
Tant de bo que pugui transmetre a tots els lectors que s'hi atansin el goig i el gust que jo he passat en recollir-ne les dades directament, de la boca de mossèn Llorenç Tous, assegut a la butaca d'una de les sales de la residència sacerdotal de sant Pere i Sant Bernat, ben a prop de la Seu Catedral de Mallorca, una setmana del mes de juliol de l'any 2017.
Al llarg de les converses mantengudes durant l'estiu de 2017 a la residència sacerdotal Sant Pere i Sant Bernat a Palma, que serveixen de base per a l'elaboració d'aquest llibre sobre mossèn Llorenç Tous, van apareixent noms i llinatges de persones amb les quals el canonge gabellí ha anat tractant al llarg de la seva vida.
No hi són totes, certament, però sí les que són anomenades més sovint o amb més intensitat. Sobresurten, com és lògic els noms i llinatges de capellans (72), de professors (33), de canonges (29), de religiosos (28) i religioses (16), de polítics (25), de bisbes (24), de col·laboradores (17) i col·laboradors (24), d'emparentats (13), de condeixebles (11)...
Segueixen a continuació, encara que amb no tanta freqüència, noms i llinatges de cursillistes, arquitectes, escriptors, periodistes, papes, administratius, directors de presons, metges, reis, teòlegs, educadors, manobres, missers, banquers, cardenals, diplomàtics, empresaris, jutges, missioneres i missioners, notaris, agents de viatges, assistents socials, catequistes, cineastes, comptables, diaques, directors de museus, dirigents veïnals, editors, enginyers, músics, poetes, seminaristes...
Vet ací un breu resum indicatiu de persones esmentades al llibre sobre mossèn Llorenç Tous, seguint l'ordre alfabètic del primer llinatge:
Jaime Abrisqueta, diplomàtic
Francisco Adrover, capellà
Ramon Aguiló, polític
Sant Agustí, teòleg
Mercedes Alabern, col·laborador
Àngela Albertí, religiosa
Antonio Albertí, col·laborador
Magdalena Albertí, col·laboradora
Antoni Maria Alcover Sureda, canonge
Miquel Alcover, canonge
Jaume Alemany Pascual, capellà
Miquel Alenyà Fuster, condeixeble
Vicenç Alminyana, religiós
Gabriel Alomar, arquitecte
Miquel Alomar
Maite Alonso, col·laboradora
Zoltan Alszeghy, professor
C. Altemps, cardenal
Rafael Álvarez Lara, bisbe
Jaume Alzina, capellà
Llorenç Alzina, canonge
Biel Amengual Coll, canonge
Coloma Amengual Coll, col·laboradora
Francisca Amengual Coll, col·laboradora
Maria Amor, religiosa
Pedro Amorós Bestard, capellà professor
Pedro Amorós Esteva, capellà convictori
María Pura Andrés, religiosa
Miquel Anglada, condeixeble
Francesc Antich, polític
Emili Aranyó, col·laborador
Sebastià Arrom, canonge
Pedro Arrupe Gondra, religiós
V. Artigues, capellà
Lluís Ballester Brage, professor
Gabriel Barceló, agent de viatges
Maria Barceló, religiosa
Miquel Barceló Artigues, artista escultor
P. Barceló, religiós
Pere Barceló, jutge
Javier Barés Marticorena
Francesc Batle, capellà
Jaume Batle, capellà
Antoni Bauzá, religiós
Manuel Bauzà, capellà
Josep Bauzá, periodista
P. Bea, professor
Benet XVI, papa
Bartomeu Bennàssar Vicens, capellà
Damià Bennàssar, col·laborador
Pierre Benoit, professor
Silvio Berlusconi, polític
Antonio Bermúdez, col·laborador
Bernat Bestard, metge
P. Bocaccio, professor
P. Boix, religiós
Antonio Boj', cursillista
Jaume Bonet, capellà
Vicente Bonet, religiós
Carmel Bonnín, capellà
Eduard Bonnín, cursillista
Ferran Bonnín, capellà
Francesc Bonnín, capellà condeixeble
Miquel Bonnín, capellà
Pedro Bonnín, capellà
Maria Bosch, col·laboradora
Pilar Bosch, religiosa
Rosa Bueno, dirigent veïnal
Miquel Àngel Buonarotti, artista
Nils Burwits, artista
Andreu Caimari, canonge
Mateu Campins, tresorer
Pere Joan Campins Barceló, bisbe
Pere Cànoves i Aparicio, artista
Biel «Cànoves», manobre pedrera
Mateu Canyelles, col·laborador
Sebastiá Caparrós, col·laborador primer a siloé
Joan Capó, capellà
Miquel Àngel Carbonell, diaca
Julián Casado, condeixeble
Pilar Casasnovas, col·laboradora
Pablo Castaño, religiós
Pep Lluís Castelló, monitor
Juan Bautista Castro, artista
Pedro Català, secretari
Tomeu Català, capellà
Camilo J. Cela, escriptor
Maria Cencillo, Vda. de March
Rafael Cifre Tugores
Catalina Cirer, política
Pep Cirer, col·laborador
Baltasar Coll Tomàs, canonge
Margalida Coll Díaz
Lina Coll López-Pinto, col·laboradora
Vicente Collado, condeixeble
Guillem Colom, poeta
P. Miquel Colom, religiós
Toni Colomar Marí, capellà
Giuseppe Colombo, empresari
Lina Company, col·laboradora
Catalina Cunill, presidenta Zaqueu
P. Dahood, professor
Joan Dalmau, capellà
P. de Vaux, professor
Carmen Delgado, nora de Joan March
Sagrari Delgado, religiosa
Juan Fernando Díaz, director presó
Antonio Díaz Santos, col·laborador
Antonio Duato, condeixeble
Eki Tai Ahn, músic
Ranón Echarren Istúriz, condeixeble
Roger Echegaray, cardenal
Elies, bisbe
Jesús Enciso Viana, bisbe
Rosa Estaràs Ferragut, política
Guillem Estarellas, cursillista
Pep Estelrich Costa, capellà
Antoni Esteva, capellà
Paco Esteva, professor
Joan Fageda, polític
Joana Far, col·laboradora
P. Fermín, religiós
Juan Fernando Díaz, director de presó
Andreu Fernández, professor
Carme Fernández, religiosa
Isabel des Forn
Antoni Ferragut, arquitecte
Marco Ferrazza, director museu
Antoni Ferrer Oliver, capellà
Miquel Ferrer, cursillista
Gabriel Ferriol, capellà
Yolanda Fierro Eleta, padrina sagrari
Guillem Fiol Colom, canonge
Pere Fiol Tornila, capellà
Bartomeu Flaquer Pastor «Busquer», amic
P. Flic, professor
Jaime Flores, bisbe
Joan Font, capellà
Raimundo Fortuny Marquès, notari
Tomàs Fortuny, arquitecte
Francesc, papa
Carmen Fuertes Sala
Gabriel Fuster, capellà
Antoni de Galiana, bisbe
Mercè Gambús, professora
Toni Garau, capellà
José Antonio García Monje, religiós
Carmen García Pastor, religiosa
Mar García Rullan, assistent social
Ricardo García Villoslada, religiós
Sebastià Garcías Palou, canonge
Llorenç Garí, religiós
Carlos Gastalver, cursillista
Marià Gastalver, capellà
Antoni Gaudí i Cornet, arquitecte
Sebastià Gayà, canonge
Bartomeu Genestra,
Sebastià Gibert Martorell
Gabriel Gili, capellà
Juan Gimeno, col·laborador
Edmond Gitangar, bisbe
Bartomeu Gomila Vallespir, canonge
Miquel Gomila
Manuel González, bisbe
Antonio González Lamadrid, rector
Felipe González Márquez, polític
Felipe González Morey, educador
Eberhart Grosske, polític
Joana Gual, política
Vicente Guasch, col·laborador
Roger Haight, teòleg
Janos Giovanni Hajnal, artista
P. Healy, professor
Juan Hervás, bisbe
Gabriel Hèvia, director banc
Alfred Hitchcock, cineasta
Adolf Hitler, polític
Jaume I, rei
Jaume II, rei
Jaume III, rei
Bartomeu Jaume Muntaner, canonge
Fra Jaume, religiós
Sant Joan de la Creu, místic
Joan Pau II, papa
Joan XXIII, papa
Jacinto Jodar, cursillista
Eduardo Jordà, metge
Catalina Juan, col·laboradora
Josep Mª. Jujol, arquitecte
Bernat Julià, canonge
Cassià Just, abat
P. Köbert, professor
Hans Küng, teòleg
Lleó XIII, papa
Lluís Ladària, bisbe
Pere Llabrés Martorell, canonge
Miquel Àngel Llauger, enginyer
Joan Llop, col·laborador
Gabriel Lliteres, capellà
Llorenç Lliteres, capellà
Melcion Llull, capellà
Maria Llull Jaume, religiosa
P. Lonergan, professor
Francisco O. De la Lorena, canonge
Martí Luter, reformador
Stanislas Lyonnet, professor
Macari, bisbe
José Macías Molina, metge
Magdalena des Jonquet, netejadora
Joan March Ordinas, banquer
Juanito March Cencillo, padrí sagrari
Bartomeu March Servera, fill de Joan March
Leonor March, filla de Bartomeu M.S.
Antoni Marimon, capellà
José Luís Marqués, col·laborador
José Luís Martín Descalzo, condeixeble
Ramón Martínez Prada, pare de drogoaddicte
Antoni Martorell, religiós
Joan Mas, capellà
Francisca Mas Busquets, advocada
Pere Mascaró Munar, capellà
Antoni Massanet, oncle
Joan Massanet, polític
Catalina Massanet Garau «Climentona», catequista
Catalina Massanet, tia
Elionor Massanet «Saletes», sa mare
Pere Antoni Massanet, oncle
Nancy Matamoros Álvarez, col·laboradora
Domingo Mateu Conti, capellà
P. Max Zerwick, professor
Carme Mayol, tresorera
Paco Mengod, col·laborador
Joaquín Mejuto, director presó
Rafael Mendoza, notari
Jaume Mercant «Enrique», pintor
Caterina Merino Ferriol
Sebastià Mesquida Sureda, capellà
Benjamín Millán, ex religiós
Sebastià Miralles, capellà
Joan Miró, artista
Amelia Moreno, missionera
Benjamín Millán
Alfred Miralles, capellà
Josep Miralles Sbert, bisbe
Eugenio Mirandola, italià
Benvinguda Moll, amiga
Joan Moll, metge
Salvador Moll, polític
Miquel Moll «Talaia», mestre
Miquel Moncadas Noguera, bisbe
Lluís Mª Moncunill Cirac, condeixeble
Bartomeu Mora, capellà
Jaume Morell, administrador
Baltasar Morey
Bru Morey, canonge
Feliu Morey Amengual, capellà
Antoni Morey, capellà
Gaspar Munar, religiós
Guillem Muntaner, capellà
Lleonard Muntaner, editor
Jesús Murgui, bisbe
Tomeu Nicolau, religiós
Bartomeu Nigorra, capellà
Josep Noguera, capellà
Jaume Obrador Soler, polític
Antoni Oliver, religiós
Gabriel Oliver, polític
Pau Oliver Ferrer, capellà
Sebastià Oliver, capellà
Pep Ollers, canonge
Opili, bisbe
P. Orbe, professor
Pere Orpí Ferrer, capellà
Vicenç Orvay, capellà
José Antonio Pagola, professor
Francisca Palmer, col·laboradora
Nadal Palmer, capellà
Modesto Palomar, condeixeble
Salvador Pàniker, escriptor
Miquel Parets Serra, missioner
Bartomeu Pascual, bisbe
Miquel Pascual, polític
Pau VI, papa
Francesc Payeras, canonge
Guillem Payeras Bujosa, canonge
Joan Pellicer, seminarista
José Mª Pemán, escriptor
Gabriel Pérez Alcina, capellà
Llorenç Pérez Martínez, capellà
Antoni Pérez Ramos, canonge
Mª Isabel Picó Payeras
Antoni Picornell, capellà
L. Pirot / A. Clamer, biblistes
Joan Pla, periodista
Francesc Planas, bisbe
Rafael Pomar Miró
Jaume Pons, capellà
Maria Pons, religiosa
Toni Pons, ecologista
Carles Portalo Prada, advocat
José Portalo, col·laborador
P. de la Potterie, professor
Manoli Prada, col·laboradora
Ángel Prades, col·laborador
Sebastià Prim, cursillista
Jaume Puigserver, religiós
Juan Quetglas, professor
Pep Quint Zaforteza, empresari
Guillem Ramis Moneny, capellà
Pedro Rebassa, director presó
Pere Rebassa, canonge
Aleix Reynés Corbella, arquitecte
Bartomeu Reynés
Ignasi Ribas, polític
Miquel Ribas, col·laborador
Gori Riera, comptable
Sebastià Riera, col·laborador
Sebastià Riera, professor
Carlos Ripoll Martínez de Bedoya, polític
Antoni Riutort, capellà
Joana Roca, arquitecta
Javier Rodrigo de Santos, polític
Santiago Rodríguez Miranda, polític
Antònia Roig, religiosa
Òscar Romero, bisbe
Pep Rosell, professor
Gabriel Rosiñol Verd, capellà
Martí Rotger, col·laborador
Mateu Rotger, canonge
Maria Rubí, col·laboradora
Ventura Rubí, cursillista
Constantino Ruggeri Adro, artista
Pep Sacanell Garí, canonge
Francisca Sagrera, religiosa
Emili Sagristà, professor
Antoni Salas, religiós
Lupe Salas, col·laboradora
Xavier Salinas, bisbe
Maria Salleras, religiosa
Aina Salom, política
Margalida Salom, religiosa
S. Sampol, professor
Ramón Sánchez de León, religiós
Antoni Sancho Nebot, canonge
Diego Sans, col·laborador
José Sans, col·laborador
Paco Sans, fundador Zaqueu
N. Santaclara, capellà
Jaume Santandreu, capellà
Fina Santiago, política
Daniel de Santos, religiós
Dionís Sastre Alonso, canonge
Llorenç Sastre, capellà
Luís Alonso Schökel, professor
Gabriel Seguí, religiós
Xisco Seguí, periodista
Alejandro Segura Camacho, educador
Agustí Serra, capellà
Elionor Servera, esposa de Joan March
Francisca Servera, cunyada de Joan March
Joan Servera, capellà
José M. Sevilla
Juanma Simó, col·laborador
Antonio Simón López, condeixeble
Miquel Siquier, capellà
Bartomeu Sitjar, misser
Sofia de Grècia i Dinamarca, reina
Joan Soler, capellà
Georg Steiner, autobiògraf
Otger Steggink, religiós
G. Stevenson (escriptor)
Francesc Suárez Yúfera, canonge
Marisa Suau, periodista
P. Suau, religiós
Teodor Suau Puig, canonge
Pere Sureda Rosselló, capellà
Sebastià Taltavull Anglada, bisbe
Ramon Tamames, polític
Santa Teresa d'Àvila, mística
Santa Teresa de Calcuta, missionera
Joan Terrassa, col·laborador
Joan Maria Thomàs, capellà
Antoni Maria Thomàs, periodista
Ramon Torrella, bisbe
Francisco Martín Torres Gamez
Bartomeu Torres Gost, canonge
Andrés Torres Queiruga, teòleg
Bartomeu Tous «Col·lecte», son pare
Llorenç Tous Morey, cosí
Francesc Triay, polític
P. Tromp, professor
Bonaventura Ubach i Medir, monjo
Teodor Úbeda Gramage, bisbe
Miguel de Unamuno, escriptor
Unneric, rei
P. Vaccari, professor
Antoni Vadell, bisbe
P. Vanhoye, professor
Bartomeu Vaquer, canonge
Damià Vidal, capellà
P. Vignon, professor
Vicente Vilar, rector
Vicente Vilar, polític
Dolores Villalonga, col·laboradora
P. Vogt, professor
Pere Xamena Fiol, capellà
Joan XXIII, papa
A. Yuste
Juan de Zabala, professor
Pep Zaforteza Calvet, jutge
Eduardo Zurro, condeixeble
Resumidament i en esquema, se'n poden veure les dades "a majoribus", com deien al Seminari, és a dir, de major a menor:
| Capellans | 72 |
| Professors | 33 |
| Canonges | 29 |
| Religiosos | 28 |
| Polítics | 25 |
| Bisbes | 24 |
| Col·laboradors | 24 |
| Sense referència | 17 |
| Col·laboradores | 17 |
| Religioses | 16 |
| Emparentats | 13 |
| Condeixebles | 11 |
| Artistes | 9 |
| Cursillistes | 8 |
| Arquitectes | 7 |
| Escriptors | 7 |
| Periodistes | 7 |
| Papes | 6 |
| Administratius | 5 |
| Directors de presons | 4 |
| Metges | 4 |
| Reis | 4 |
| Teòlegs | 4 |
| Educadors | 3 |
| Manobres | 3 |
| Missers | 3 |
| Banquers | 2 |
| Cardenals | 2 |
| Diplomàtics | 2 |
| Empresaris | 2 |
| Jutges | 2 |
| Missioners | 2 |
| Notaris | 2 |
| Agents de viatges | 1 |
| Assistents socials | 1 |
| Catequistes | 1 |
| Cineastes | 1 |
| Comptables | 1 |
| Diaques | 1 |
| Directors de museus | 1 |
| Dirigents veïnals | 1 |
| Editors | 1 |
| Enginyers | 1 |
| Missioneres | 1 |
| Missioners | 1 |
| Músics | 1 |
| Poetes | 1 |
| Seminaristes | 1 |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada